Ús terapèutic de les cèl·lules mare.
Hi ha diverses notícies sobre l'innovador us de les cèl·lules mare per a tractar malalties:
dimecres, 27 de març del 2019
dimecres, 19 de desembre del 2018
Francisco de Redi
Va ser un metge, naturalista, fisiòleg, i literat italià. Va demostrar que els insectes no neixen per generació espontània.
En el segle XVII, va realitzar un experiment en el qual va posar carn en uns recipients. Uns se segellaven i els altres no, amb el que resultaven que en els recipients segellats no "apareixien" mosques de la carn i en els oberts sí. El seu experiment de 1668 mostrant l'absència de cucs en un flascó tancat on s'havia deixat carn podrint-se va assestar un dur cop a la teoria de la generació espontània. En les seves recerques va usar àmpliament la dissecció i l'observació amb el microscopi.dijous, 13 de desembre del 2018
Louis Pasteur
Louis Pasteur va nèixer a França al 1822, va ser un químic i microbiòleg molt important per el seu treball a la refutació de la teoria de la generació espontània la qual deia que la vida pot aparèixer de forma independent de l'existència d'un antecedent.
Els treballs de Pasteur es van veure reforçats per les idees del biòleg britànic Charles Darwin qui va plantejar que la vida, és el resultat d'un llarg i constant procés de selecció natural que opera sobre la biodiversitat existent.
Un dels expriments que Pasteur va realitzar en contra de la generació espontània consistia en un vidre amb coll doblegat possar x i aplicar calor, com els microorganismes de l'aire no arribaven no podien contaminar x i no sorgien larves.
Lazzaro Spallanzani
Lazzaro Spallanzani (1729-1799)
Va néixer un 10 de gener.
Era un intel·lectual naturalista que va destacar pels seus estudis, recerques i docència en múltiples àrees, com la biologia, física, metafísica, matemàtiques, lògica i el grec, a més de ser també sacerdot catòlic.
Els seus estudis en ciències els va aprendre a la Universitat de Mòdena i a la Universitat de Pavía, on es va matricular com a catedràtic de Física.
Refutà a John Needham quan va repetir el seu experiment, buscant demostrar que no existeix generació espontània de vida. Per a això, en pots de vidre segellades va col·locar teixits en descomposició, prèviament esterilitzats amb calor.
Ell va bullir per més temps els brous nutritius, eliminant així la possibilitat del sorgiment espontani de microorganismes. Així, refutà l'experiment de Needham, i va observar que la força vegetativa persisteix, doncs en exposar els brous a l'aire lliure, els gèrmens es desenvolupen sobre ells.
Jan Baptiste van Helmont
Johannes Baptista Van der Helmont, va nèixer a Brussel·les l'any 1579, i va morir a Vilvoorde, 1644. Fou un químic neerlandès.
La seva gran inquietud intel·lectual el va portar a fer profunds estudis en diversos camps: com la medicina, l'astronomia, la filosofia, la teologia i la botànica. A més, va realitzar diversos treballs sobre la naturalesa dels elements. Descobrí l'òxid de nitrogen i el diòxid de carboni, i va establir les bases del termòmetre. Era fill d'una família noble, va estudiar medicina i cirurgia a Lovaina, on es va graduar en 1599. Es creu que als disset anys ensenyava ja medicina; després, però, va abandonar l'estudi de tal ciència i va caminar errant per Europa. La seva ocupació favorita eren els experiments químics.
La seva gran inquietud intel·lectual el va portar a fer profunds estudis en diversos camps: com la medicina, l'astronomia, la filosofia, la teologia i la botànica. A més, va realitzar diversos treballs sobre la naturalesa dels elements. Descobrí l'òxid de nitrogen i el diòxid de carboni, i va establir les bases del termòmetre. Era fill d'una família noble, va estudiar medicina i cirurgia a Lovaina, on es va graduar en 1599. Es creu que als disset anys ensenyava ja medicina; després, però, va abandonar l'estudi de tal ciència i va caminar errant per Europa. La seva ocupació favorita eren els experiments químics.
Les investigacions més importants de Van Helmont són les relatives a la química pneumàtica.
Va ser el primer a distingir els diversos cossos gasosos.
Va distingir a més entre gasos i vapors. Van Helmont va mostrar que l'àcid carbònic es pot obtenir tractant amb àcids la pedra calcària o la potassa. Però no sempre va aconseguir distingir netament l'àcid carbònic d'altres gasos que tampoc alimenten la combustió.
Va ser el primer a distingir els diversos cossos gasosos.
Va distingir a més entre gasos i vapors. Van Helmont va mostrar que l'àcid carbònic es pot obtenir tractant amb àcids la pedra calcària o la potassa. Però no sempre va aconseguir distingir netament l'àcid carbònic d'altres gasos que tampoc alimenten la combustió.
John Turberville Needham
John Turberville Needham va néixer el 10 de setembre de 1713 i va morir el 30 de desembre de 1781. Va ser un biòleg anglès i sacerdot catòlic.
En 1745, Needham va realitzar un experiment: va bullir brou de carn per destruir els organismes preexistents i el va col·locar en un recipient que no estava degudament segellat, ja que segons la seva teoria, es necessitava aire perquè això es dugués a terme. Al cap d'un temps, va observar colònies en el recipient, el que no contradeia la teoria de la generació espontània. Però Needham va argumentar que l'aire era essencial per a la vida, inclosa la generació espontània de microorganismes, i aquest havia estat exclòs en els experiments de Lazzaro Spallanzani amb qui va mantenir relacions en secret de la reialesa. En concret, va arribar a afirmar que Spallanzani destruïa el que ell anomenava la «força vegetativa» o «ona vital»; però, ell va tornar a obrir els recipients on suposada ment s'havia destruït aquesta força i va observar a simple vista com seguien apareixent els organismes.
dimecres, 3 d’octubre del 2018
dijous, 27 de setembre del 2018
PROVES PALEOCLIMÀTIQUES DE LA DERIVA CONTINENTAL
Proves paleoclimàtiques:
Els arguments paleoclimàtic s es basen en l'estudi dels climes del passat i de les glaciacions. Hi ha indicis a l'Índia, Austràlia, Sud-amèrica i Àfrica de glacialisme. La imatge inferior mostra els efectes de les glaceres sobre les roques. El vanace del gel produeix el polit de les roques sobre les que avança i l'arrossegament de roques que es dipositen en forma de morrenes. L'existència de morrenes i estries provocades per la fricció del gel en roques d'aquests continents suposa una prova que aquests es trobaven en zones més properes al Pol.La presència d’un mateix model erosiu en diferents continents, dóna peu a pensar, que tots ells van romandre en el passat units ja que posseïen el mateix clima.
PROVES GEOGRÀFIQUES DE LA DERIVA CONTIENTAL
La Teoria de la Deriva Continental va ser formulada per Alfred Wegener en 1911, la qual ens diu que fa uns 200 milions d'anys de Terra estava formada per un supercontinent (Pangea) envoltat d'un immens oceà (Panthalassa).
Una de les proves geografiques més importants, va ser el descobriment de grans serralades submarines (dorsals) això va permetre mesurar la separació progressiva dels continents.
Bibliografia
https://es.wikipedia.org/wiki/Deriva_continental
http://geogeneral-unesr-bna.blogspot.com/2009/02/tectonica-de-placas.html
http://geogeneral-unesr-bna.blogspot.com/2009/02/tectonica-de-placas.html
dimecres, 26 de setembre del 2018
Presentació
 |
| Aquesta es la imatge que hem escollit per a representar el nostre grup. |
En aquest grup som:
Na Clara
na Inés
en Lorcan
i na Mia
Subscriure's a:
Missatges (Atom)