Recerca d'informació

dijous, 27 de setembre del 2018

PROVES PALEOCLIMÀTIQUES DE LA DERIVA CONTINENTAL

Proves paleoclimàtiques:

Els arguments paleoclimàtic s es basen en l'estudi dels climes del passat i de les glaciacions. Hi ha indicis a l'Índia, Austràlia, Sud-amèrica i Àfrica de glacialisme. La imatge inferior mostra els efectes de les glaceres sobre les roques. El vanace del gel produeix el polit de les roques sobre les que avança i l'arrossegament de roques que es dipositen en forma de morrenes. L'existència de morrenes i estries provocades per la fricció del gel en roques d'aquests continents suposa una prova que aquests es trobaven en zones més properes al Pol.
La presència d’un mateix model erosiu en diferents continents, dóna peu a pensar, que tots ells van romandre en el passat units ja que posseïen el mateix clima. 





PROVES GEOGRÀFIQUES DE LA DERIVA CONTIENTAL




La Teoria de la Deriva Continental va ser formulada per Alfred Wegener en 1911, la qual ens diu que fa uns 200 milions d'anys de Terra estava formada per un supercontinent (Pangea) envoltat d'un immens oceà (Panthalassa).



Una de les proves geografiques més importants, va ser el descobriment de grans serralades submarines (dorsals) això va permetre mesurar la separació progressiva dels continents.






Bibliografia
https://es.wikipedia.org/wiki/Deriva_continental
http://geogeneral-unesr-bna.blogspot.com/2009/02/tectonica-de-placas.html

dimecres, 26 de setembre del 2018